Primer de tot dir que ara mateix estàs molt a prop meu,
però que si marxessis per alguna raó o circumstància, em sentiria molt
malament, tant que no tindria ganes de fer res.
I intentaria que tornessis. Faria tot el possible per
tornar-te a veure, perquè no sé què faria a no poder veure aquell somriure tan
preciós i meravellós que me’n fa treure un altre a mi, i es que donaria tot el
de valor que tinc amb només poder tornar-te a abraçar, a acariciar aquella cara
preciosa.
I es que quan arribes a estimar algú tant però tant, que
no te’l pots treure del cap, que només amb un record seu treus un estúpid somriure, que tens unes ganes boges d’abraçar-lo,
d’estar amb ell, que gràcies a ell sempre estàs feliç, que et fa sentir la
millor persona del món, que et fa sentir especial, única. És quan t’adones que series capaç de fer el
que fos falta perquè aquella persona estigués sempre a prop teu.
Però no tothom es queda al teu costat sempre, i sé que en
algun moment s’acabarà, per això vull dir que si s’acabés, recordaria tots els
bons moments que em passat i no em penediria de res. Perquè penedir-me d’algú
que en un moment de la meva vida m’ha fet feliç, no creus?
I dir-te que per que estiguessis a prop meu ho donaria
tot, tot el que fos falta, seria capaç de fer el que volguessis, perquè
estiguis amb mi i veure’t sempre feliç, veure aquell somriure i aquelles manies
que tant m’encanten.
Aquesta persona tan especial per mi que o donaria tot es
el nen més maco que pot existir es el meu xicot.
Oooh gorda que bonitooooo eres preciosa <3
ResponderEliminar:$ :$
Eliminar