No sé què faria per tenir-te a prop meu

Primer de tot dir que ara mateix estàs molt a prop meu, però que si marxessis per alguna raó o circumstància, em sentiria molt malament, tant que no tindria ganes de fer res.

I intentaria que tornessis. Faria tot el possible per tornar-te a veure, perquè no sé què faria a no poder veure aquell somriure tan preciós i meravellós que me’n fa treure un altre a mi, i es que donaria tot el de valor que tinc amb només poder tornar-te a abraçar, a acariciar aquella cara preciosa.

I es que quan arribes a estimar algú tant però tant, que no te’l pots treure del cap, que només amb un record seu treus un estúpid  somriure, que tens unes ganes boges d’abraçar-lo, d’estar amb ell, que gràcies a ell sempre estàs feliç, que et fa sentir la millor persona del món, que et fa sentir especial, única.  És quan t’adones que series capaç de fer el que fos falta perquè aquella persona estigués sempre a prop teu.

Però no tothom es queda al teu costat sempre, i sé que en algun moment s’acabarà, per això vull dir que si s’acabés, recordaria tots els bons moments que em passat i no em penediria de res. Perquè penedir-me d’algú que en un moment de la meva vida m’ha fet feliç, no creus?

I dir-te que per que estiguessis a prop meu ho donaria tot, tot el que fos falta, seria capaç de fer el que volguessis, perquè estiguis amb mi i veure’t sempre feliç, veure aquell somriure i aquelles manies que tant m’encanten.

Aquesta persona tan especial per mi que o donaria tot es el nen més maco que pot existir es el meu xicot.